Ressenya Binti. Casa

 Binti. Casa

Nnedi Okorafor

Traducció de Bel Olid

Editorial Raig Verd

178 pàgines

15,20 euros (preu aproximat)

Resum:

     Fa un any que la Binti i l’Okwu es van inscriure a la Universitat d’Oomza. Un any des que la Binti va abandonar la seva família a l’alba d’un nou dia. La Binti ara sent que ha de tornar a casa amb la seva gent i fer el pelegrinatge, el ritual que correspon a la seva edat. L’Okwu l’acompanyarà i serà el primer de la seva espècie a trepitjar la Terra en més de cent anys i el primer que hi arribarà com a ambaixador.

     La Binti haurà d‘enfrontar-se a les conseqüències d’haver fugit de casa per mirar de recuperar la seva família i reconnectar amb la seva cultura. És imprescindible que la Binti trobi la pau interior, l’equilibri dins de la seva nova identitat, perquè un nou conflicte entre els medusa i els khoush està a punt d’esclatar.

Opinió:

     Fa uns mesos em vaig llegir el primer de la trilogia i em va agradar molt. Em vaig quedar amb ganes de llegir la continuació, però com sempre, tinc tants de llibres pendents que vaig deixar relegat la segona part. L'altre dia el vaig veure en les novetats de la meva biblioteca i no m'ho vaig pensar.

     Abans de continuar millor que sapigueu que aquesta ressenya conté espòilers del primer llibre.

     En aquesta segona part veiem a una Binti presa de les pors amb la seva experiència a la nau on van assassinar a tots els viatger, a excepció d'ella i del pilot. L'Okwu i ella tornen al poble de la Binti.

     El llibre el vaig llegir en dos dies perque es molt addictiu i ja estava enamorada amb la Binti y  l'Okwu. M'ha agradat aquesta recerca per aconseguir la pau interior que necessita la protagonista al tornar al seu poble i a la seva família.

    Realment no puc dir res més per no xafar res més de la història.

   

   Personatges entranyables i plens de clars obscurs. Excel·lent narració.

    "<<Cinc, cinc,cinc, cinc, cinc, cinc>>, vaig xiuxiuejar. Ja estava ramificant, els números volant al meu voltant com si fossin grans de sorra en una tempesta de sorra, i ara vaig notar un clic profund; alguna cosa se m'havia desbloquejat a la ment. Em va fer un mal gustós, com quan et petes els dits o estires els músculs. Vaig fincar-m'hi més i era càlid. Ensumava el perfum terrós de l'otjize que m'havia posat a la pell i la sang que em corria per les venes"

      Amb la meva valoració personal li dono un 5 sobre 5.